Natura

~

~

DIA DE MARÇ

A trenc de dia, el cel no és gens llampant,
car l'entela un lleu vel de boira humida
que l'escalfor del sol irà esfumant
com els records més dolços de la vida.

Quan s'és fosa, frueixo com l'infant
que ha rebut la joguina preferida,
puix que obiro les crestes del voltant
amb la neu que a la nit hi ha tret florida.

Vora el migdia, els núvols, com cansats
d'estar sospesos, tots arrenglerats
reposen dolçament d'alt la carena

fins que, al captard, són destriats pel vent
que remuga una absolta al jorn morent
mentre lo clou els ulls la nit serena.
~

Mon Ametller

L’ametller que tinc a l’hort
és talment florit que encanta
i ofereix curiós contrast
amb la llarga serralada
que s’estén al seu davant,
en temps d’estiu tota blava,
i avui ben blanca de neu
que tot l’hivern l’embolcalla,
ell tan petit, tan petit,
ella tan alta, tan alta.

L’ametller que tinc a l’hort,
com si fes una pregària,
aixeca els braços al cel
per copsar-ne la llum clara,
i quan davalla la nit
i es veu lluir l’estelada
es confon sa viva llum
amb les blanques flors de l’arbre
ell arrelat al terrer,
elles vagant sempre en l’aire.

L’ametller que tinc a l’hort,
desafiant les gebrades
i els bufets forts i brunzents
de la freda tramuntana,
tot s’ha vestit de verdor
i engalanat de flors blanques
que sovint vol espolsar,
envejosa, la ventada,
la que ell rep més resignat
quan ella és més rondinaire.

L’ametller que tinc a l’hort
al mostrar les seves branques
tan carregades se flor
obre el cor a l’esperança.
Sembla l’escuma amb què el mar
corona el front de l’onada,
apar la núvia gentil
que acaben de desposar-la
o que un estol de coloms
hi ha detingut llur volada.

L’ametller que tinc a l’hort,
coixí de polides randes,
senyera honrosa de pau,
veler que avança amb coratge
a l’encontre dels jorns clars
i de les nits perfumades.
A l’obirar-lo, els ocells
han cantat, batent les ales,
i jo he sentit com el cor
amb més força em bategava.

Castelló d’Empúries, Gener 1919
~

FEBRER

Mes que estimo més que a tots
amb to i que la durada
dels teus jorns és empedrada
de riscos i estirabots.
Ets el més orat, si vols,
però tens la gentilesa
de recordar la certesa
de què som un munt de pols.

11-II-29.
~

~

Flor d’Ametller

La terra està esgotada i abatuda
com mare que ha donat el fill primer,
té la sina arrugada i espremuda
agençada amb flors blanques d’ametller.
Flor alada i subtil que a ta vinguda
els cors prenen un ritme d’encenser
i s’amaren de joia intensa i muda
perquè Amor els desvetlla, joguiner.
Qui sap si aquestes flors de galania
amargaran bentost sa gosadia,
rebregades al bo de son esclat
per l’hivern rampellut que les espia
amb posat de despit i gelosia
perquè l’encega tanta claredat!

Can Parellada, 10-III-29
~

Ametller florit

Ametller florit,
parell a una nit
amb el cel teixit
d’estels que s’encenen,
quan l’hivern, son vel
desplega de gel,
tu també ets un cel
de flors que corprenen.

En els jorns incerts,
els braços oberts
tens de flors coberts
que amb goig l’ull admira;
ets talment un far
lluminós i clar
on hi troba empar
el cor que sospira.

Ametller nevat
de fecund esclat.
joiell cisellat
ric en pedreria,
en mig la foscor
tens en cada flor
un punt de claror,
un bri d’alegria.

12-II-19
~

~