~
~
~
LA FONT
Sota un saüc que l'abriga,
prop del camí hi ha una font;
jo l'he presa per amiga
i talment em correspon.
Son dringar festós m'obliga
a un agraiment pregon
quan, vençut per la fadiga,
vora seu m'eixugo el front.
I em miro en sa lluna clara,
com en els ulls de la mare
el més amorós dels fills,
on veig de faisó palesa
com s'esmuny ma jovenesa
més net que en tots els espills.
4-III-29.
~
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada